s´ampara baix ton mant,
¡Oh, Verge Sobirana
de terres de Llevant».
La terra llevantina reviu en ta Capella
el fervorós homenatje de pur i ver amor.
puix sou la nostra Regina i vostra imatge bella
pareix qu´está envoltada de mágic resplandor.
La rosa perfumada, la mística assutzena,
lo seu verger formaren als peus de ton altar.
i fervorós en elles, lo valenciá t´ofrena
la devoció mes santa que es puga professar.
En terres valencianes
la fe per Vos no mor
i vostra Imatge Santa
portem sempre en lo cor.
Salve, Regina del cel i la terra;
Salve, Verge dels Desamparats;
Salve, sempre adorada Patrona;
Salve, Mare del bons valencians
Al voret, coronada com Reyna I com Patrona,
sentim tons fills de l'anima glatir lo nostre còr,
i perles que' enriquixquen per pures ta corona,
serán les nostres vides, formant lo seu tresòr.
¡Oh Vèrge Subirana! ¡Oh, Image Benehida!
orgull de nòstra tèrra, escut de nòstra fe,
de Vos depén la glòria, de Vos depén la vida,
que sou l'unic emblema hon resplandix el be
Valencia, que'es ta filla, al rebre ta mirada,
sa tradició recòrda i anyora temps pasats,
i al vòret, Vèrge Santa, com Reyna coronada,
en goig diu: -¡Tenim Mare, no estém desamparats!
A ton regás s'ampara el fill que tant t' adora
I el teu auxili prega q'es glòria del cristià
El teu amparo espera qui en devoció t'implora,
Puix sou la Reyna Ecelsa del poblé valencià.